Quan ens arribe la sega,
correrem a amagar-nos sota l'horitzó ataronjat,
per la planura extensa,
fins la corba del teló de la posta.
Abans de la sega, amor,
abans haurem de fugir
perquè una tija tallada de biaix multiplicat pels milers d'espigues
es clava als talons
com el dolor d'un papiloma.
Però tu ja dorms.
Sé que res d'això et commou.
5 comentarios:
u.u aquí si que quedé out!
Pero la ilustración está preciosa :D
besos
Apa, gràcies per publicar-lo en versió bruixa catalana. El poema no necessitava traduccions,
però a mi se'm va clavar per dins. Per això me'l traduïa mentre el llegia, per això te'l vaig traduir.
Gràcies.
No tengo ni idea de como pronunciar, pero intente leer en voz alta, y es bellisimo!
Mi poema favorito de tu autoria, en catalán, me encanta
Entendía algunas cosas pero la mayoria no cuídate mucho.
Publicar un comentario