Verdcel - PaisViatge

Música del grupo alcoyano Verdcel, de su disco PaisViatge (2006).

El conjunto de música, letras, voz, añadido al carácter singular de sus actuaciones que combinan teatro e imagen, hacen de Verdcel un grupo con un carácter diferenciado en su puesta en escena.

De su música me gusta especialmente que tienen un deje folk (de canción tradicional valenciana) y lo conjugan con letras poéticas de hondo significado. 

La primera canción de Verdcel que figura en esta entrada, "T'estime igual", estaría entre las canciones favoritas de las que he escuchado en toda mi vida. 

Realmente me parece una preciosidad por diferentes razones.

T'ESTIME IGUAL

El full sobre la guitarra/una cosa senzilla/una cosa que sent/però que no sé si s'entén /Que t'estime igual/quan ve l'hivern/a la tardor/han passat la primavera i les calors/Quan ve la neu/quan se t'arrima el malson/en els plors/han passat l'alegria lluenta /i estimar molt fent l'amor/Quan no estàs bé/ t'estime igual/ quan la gent camina entre el fred/ que comença a tallar en ple hivern/ Et vaig estimar/t'estime /i t'estimaré igual/T'estime i t'estimaré igual/Tardors de dolços plors/rius primavera/suem i no és estiu

ESTRELA FUGISSERA

Seduït pels aromes/Pres de l'atmosfera/ Blanc, blanc, blanc/ estrela fugissera/ inunda els ulls tancats/blanc, blanc, blanc/Posseït com els vampirs/infectada la sang/a flor de pell/tot és un esclat/ Aromes que t'obrin per dins/t'impulsen passes cap avant/Com irromp la millor melodia/en una orquestra sense so/Et sorprèn quan camines/entre fums i l'estrès/ Olore el verd/mastegue l'aroma/ veig la carn del fruit i agafe la ploma/Açò t'agrada, sense preguntar per què efervescència a la pell /els prats humits llueixen/un sol que plou/energia escampa arreu/ Si poguérem guardar felicitat/per a altres instants/quan fos el cervell /o el cor glaçat/ai la primavera /li pegaries un bon mos, dentellada/ Olore el verd/mastegue l'aroma/veig la carn del fruit /i agafe la ploma/Revolució dels sentits/l'oprimit se'n sortirà/serà ell qui acabarà explotant/com l'abril fa/ Aires regeneradors/ ja no toquem terra!/ Ja no toquem!

NO SÉ SI ETS

La collita podrida / sobre els camps/ adob o carronya?/ Mires fixament el vidre d'un got/afany per veure enllà d'ací i ara/ però sols veus el teu reflex/ La teua ombra que es belluga, es mostra /Et sobren boles màgiques/per imaginar/ en la mesura justa/ per continuar caminant/ La teua llum que emergeix, brolla / Somia o tem/ Canta o plora/Angúnia o alliberament? Angúnia/ L'ombra o la llum/ La pluja o l'aixopluc/ Qui és qui reflexa/La llum o l'ombra/Estàs a dins o a fora?/Sota l'aigua o a cobert?/ Temps de pluja/o final de la sequera?/ Tot és estar segur quan plou a tot arreu?/ Fora tens resguard/Somia o tem/Canta o plora/T'alleuja o t'oprimeix? /Es mou el teu vagó/ O el que tens al costat/I tu ets parat/ Sols cal sentir-ho a dins/Sentir-ho a dins... Sols això et mourà/ A l'espill un rostre/ Camina del menjador al pastador/amb el perol buit torne i vaig, eternament pendular/ La volta al món al corredor de casa, tot un risc/Sóc tu quan et mires a l'espill/Somia o tem/Canta o plora/ T'emprenya o et sorprèn?/Comptar el que queda per arribar/ O el que has recorregut ja/Sols un pas de la línia estreta i fora del joc/Com és de fàcil allò tan complicat/Eixamplar-la sent coherent amb tu mateix/ Objecte o Subjecte del joc/ Voler o poder/ No tot el que veus/és el que és/ Ni tot el que és/ és el que creus/La convicció del risc/ No hi ha bé que per mal no siga/ Societat adormida/ Adob del temps que vindrà/ De la fi del món/ Naix la papallona/Síndries podrides/ llavors del demà

En su web http://www.verdcel.com/ tenéis infomación completa del grupo (incluso calendario de actuaciones y posibilidad de escuchar su nuevo disco Sàmara)

 

En ese disco se incluye este documental, homenaje a la generación de nuestros abuelos.

Sàmara es un documental de 27 minutos de duración producido por el grupo musical VerdCel para ser incluido en su último trabajo titulado “Sàmara”. Es un documental de creación que desarrolla y explica el universo temático del disco. Su estructura se desarrolla a partir de una entrevista a Consuelo, una mujer de más de ochenta años y abuela de Alfons y Daniel (Componentes de VerdCel) que ha vivido todo el s. XX y nos cuenta como era su vida de trabajadora y madre de familia. Al mismo tiempo, quiere ser un homenaje a toda esa generación de personas que nacieron a principios del s.XX y se toparon de lleno con la Guerra Civil y toda la dictadura de Franco. Gentes que trabajaron muy duro para construir la sociedad que hoy tenemos. El documental está realizado por Octavi Masià con la colaboración de Daniel Olmo Boronat en el diseño de imagen y Alfons Olmo en la concepción y guionización del documental.       Información en http://www.octavimasia.com/